Les hores de vent calculades per a la zona 14 van ser inflades deliberadament

En el primer estudi d’impacte ambiental es marca una mitjana de 1.600 hores de vent per a la zona 14, molt per sota de les 1.800 hores que els bancs consideren com a valor mínim per al finançament; però aplicant les mateixes dades i els mateixos programes de modelització en els altres estudis d’impacte ambiental s’inflen aquests valors fins arribar a les 2.000 hores per parc.

Fa pocs dies, la Coordinadora va rebre de mans de la Direcció General de Gestió del Medi Natural l’expedient de la zona 14. Sense entendre massa bé perquè, la Coordinadora ha esbrinat que hi ha com a mínim 4 estudis d’impacte ambiental diferents per a la zona 14. De l’anàlisi dels mateixos es pot extraure molta informació, però sense dubte, el càlcul de les hores de vent és el que més crida l’atenció.

El primer estudi d’impacte ambiental era lamentable, ni tan sols tenia plànols però, tot i això, amb ell Guadalaviar va guanyar el concurs eòlic en la Zona 14, corresponent a les comarques del Comtat i la Marina Alta. Aquest Estudi li assignava al parc de Lloma Rodona (Serra d’Almudaina) 1.646 hores equivalents a l’any i 1.637 al parc d’Alfaro (Serra d’Alfaro) (en aquell moment la zona 14 només tenia 2 parcs, no tres com ara).

Segons declara l’Associació Eòlica de Galícia, en l’actualitat els emplaçaments eòlics d’Espanya tenen una mitjana de 2.530 hores equivalents de funcionament a l’any. A més una dada coneguda pels promotors eòlics és que cap banc no finançaria una instal·lació eòlica que no supere les 1.800 o 2.000 hores.

Aquest estudi va ser analitzat pel Servei d’Avaluació Ambiental i va detectar deficiències molt greus (al respecte tant de la zona 14 i la 15 que tenen ambdós tenen idèntics estudis d’impacte ambiental):

  1. (…) se entiende que no se ha establecido una correspondencia unívoca entre la infraestructura eólica y el lugar, es decir, que lo expuesto resulta perfectamente utilizable en cualquier otro ámbito territorial, tal y como demuestra la idéntica redacción empleada en ambos documentos [l’estudi de la zona 14 i el de la zona 15].
  2. (…) La principal carencia detectada vuelve a ser la de los aspectos gráficos (hay que destacar que en el documento no existe ningún plano)
    Estudio de vientos de la zona eólica, con datos que procedan principalmente de mediciones reales “in situ” en un periodo de tiempo relativamente actual y extenso o, en su caso, de justificaciones teóricas válidas, no sirviendo las referencias al Atlas Climático de la Comunidad Valenciana
  3. Inventario ambiental (…). En cualquier caso, lo más destacable es que la información carece de un análisis posterior, íntimamente relacionado con el medio afectado que persiga abordar los problemas detectados, extraer conclusiones, y actuaren consecuencia una vez se haya establecido la idoneidad de la propuesta, algo que en ocasiones resulta dudoso.
    No resulta extraño, entonces, encontrar en la documentación frases como “será prioritaria la adopción de toda serie de medidas correctoras que….”, dejando patente una clara indefinición del proyecto.
    – Sobre la fauna (…) es importante concretar las especies mediantes estudios de campo, no ofrecer listados de posibles ejemplares basándose únicamente en la amplia documentación bibliográfica existente dado que se está hablando de zonas concretas perfectamente delimitadas y no de áreas genéricas de amplia distribución.
  4. Identificación y valoración de impactos (…) este análisis toma un carácter informativo pero poco ligado a la realidad de cada propuesta.. Una prueba indiscutible del mencionado carácter lo constituyen las matrices de impacto empleadas en los estudios presentados, idéntica en cada una de las zonas (14 y 15) pese a que se localizan en un entorno cuyas variables no son las mismas”.

Aquest Estudi d’Impacte Ambiental va ser corregit per un segon Estudi on misteriosament el còmput d’hores equivalents s’incrementava quasi en un 30% fins arribar a les 2.083 hores en Lloma Rodona i 2.114 hores en Alfaro. Ningú no entén aquest canvi i, el que resulta més sorprenent, és que per a obtindre aquests valors es van usar les mateixes mesures de vent, preses en el mateix període de temps i aplicant el mateix programa de modelització (estació meteorològica de Cocentaina entre els anys 1997 i 2000 i els models matemàtics informàtics WASP i Windfarmer), però cap medició in situ com exigia el Pla Eòlic i insistia el cap del Servei d’Avaluació Ambiental ja en aquella època.

Quan els drets de l’empresa van ser subrogats a EYRA es van elaborar nous estudis d’impacte ambiental (signats per Dolores Cejalvo Lapeña, germana del Director General d’Energia) i un nou Pla especial. Aquests són els documents que van ser exposats a informació pública i on ja apareixen 3 parcs eòlics dins la zona 14. En la Serra d’Almudaina d’un parc en fan dos, Lloma Rodona amb 2.083 hores i Tossal del Rei (a només 200 metres) que curiosament només té 1.950 hores, en la serra d’Alfaro continua havent només un parc amb 2.114 hores.

A la llum d’aquestes noves informacions la Coordinadora es pregunta, per què hi ha tants estudis d’impacte ambiental? Per què cap d’ells corregeix les mancances dels anteriors, és a dir, fer estudis in situ, i fan tot el contrari, arbitràriament i sense cap justificació científica s’incrementen escandalosament el nombre d’hores equivalents de vent? De fet, per què en un estudi d’impacte ambiental figuren les hores de vent, quan se suposa que aquestos valors han d’estar dins el projecte signat per un tècnic competent i no en un estudi d’impacte ambiental teòricament elaborat per persones a les que només se’ls exigeix formació ambiental no eòlica?

I per últim, per què aquesta obsessió de construir la zona 14 siga com siga? Fins i tot si no fa vent, fins i tot si hi ha fauna protegida o abrics rupestres, fins i tot si hi ha rebuig social, fins i tot si els impactes socioeconòmics i paisatgístics són irreversibles, fins i tot (o justament per això) només genera riquesa al promotor a través de les primes…