2015.12.11. Intervención del Conseller sobre el Plan eólico

http://www.cortsvalencianes.es/DSCCVCGI/BASIS/DSCCV/WEB/DSCCV_PDF_V/DDD/IX%20%20000040%20%20%20%20CINT.pdf

 

El Sr. Conseller de Economía, D. Rafael Climent,

en la Comisión de Industria, el 11 de diciembre de 2015 dijo:

 

A continuació passe a exposar-los l’estat del pla eòlic a la Comunitat Valenciana, però primer vaig a contextualitzar com va nàixer i els seus objectius.

Els antecedents de la situació del pla eòlic a la Comunitat Valenciana. Per a optimitzar els recursos eòlics del nostre territori es va dissenyar i va aprovar l’any 2001 el pla eòlic de la Comunitat Valenciana. Fins a eixe moment les actuacions eòliques estaven regulades per les disposicions normatives d’ordenament del territori.

El pla eòlic de la Comunitat Valenciana és un pla d’acció territorial sectorial, que va ser aprovat per acord del Consell el 26 de juliol de 2001. El seu àmbit d’actuació geogràfica és tota la Comunitat Valenciana i hui, com a instrument d’ordenació, encara està vigent. Una altra qüestió és la vigència dels drets adjudicats als promotors en les dues convocatòries que fins a hui La Generalitat ha realitzat.

Com a resultat de l’existència o no de vent, els condicionants territorials i urbanístics, l’avaluació d’impacte ambiental a què es va sotmetre el pla en el seu conjunt, les infraestructures elèctriques existents i les necessàries per evacuar la generació elèctrica planificada, es va definir atenent criteris d’homogeneïtat i coherència en totes aquestes limitacions i van traçar un total de quinze zones eòliques. Per a cadascuna d’elles es va establir una potencia elèctrica mínima a instal·lar de referència i un nombre màxim d’aerogeneradors.

Aquest pla tenia com a objectiu aprofitar el recurs eòlic disponible en el nostre territori, promoure un major grau de diversificació energètica i un nivell superior d’autoabastiment, mitjançant la utilització de recursos energètics propis i introduir efectes de reequilibri territorial a partir de l’actuació en les zones socioeconòmicament més desfavorides del nostre territori.

A més, preveia el desenvolupament d’activitats industrials, tecnològiques i econòmiques vinculades a l’energia eòlica i l’establiment d’un procediment que permetera la tramitació àgil i eficaç de la implantació d’instal·lacions eòliques al nostre territori.

Com a dades rellevants al pla eòlic inicial cal indicar que estava prevista la instal·lació de 67 parcs eòlics repartits en les quinze zones abans esmentades, que en total sumarien una potència instal·lada entorn a dos mil tres-cents megawatts. Aquests parcs eòlics produirien de l’ordre de 5.500 gigawatts/hora a l’any i suposarien una inversió directa en parcs de 2.000 milions d’euros.

Gràcies a la seua implantació s’evitaria cada any l’emissió a l’atmosfera de 2,1 milions de tones de CO2 i un efecte depurador similar al propiciat per 140 milions d’arbres. A més s’evitaria el consum equivalent a 10 milions de barrils de petroli.

Així mateix, el pla eòlic portava associades una sèrie d’actuacions de caràcter industrial per part dels promotors amb una forta inversió i la generació d’entorn 2.000 nous llocs de treball. Aquestes eren les previsions abans de dur a terme el pla eòlic. Però he de dir-los que la realitat ha sigut molt diferent.

El desenvolupament del pla eòlic de la Comunitat Valenciana es va realitzar, com ja he dit, a través de dues convocatòries públiques formulades una en 2001 i l’altra en 2008, que van ser resoltes respectivament en 2003 i 2009 pel conseller competent en matèria d’energia.

La primera convocatòria va adjudicar una potència total de 2.357, 45 megawatts a un total de cinc promotors. Estan actualment en marxa 1.172,75 megawatts. Mentre que la segona convocatòria va atorgar, si bé solament es va limitar a les zones 1, 2 i 3, situades en el nord interior de la província de Castelló, a dos promotors, una potència total de 340 megawatts, dels quals no hi ha cap engegat, és a dir, eixe és el resultat per exemple de com ha anat, és a dir, el que es va licitar, el que es va adjudicar en 2001 i en 2008. És a dir, en 2008 res, val?

És a dir, després de catorze anys des que es va produir la primera convocatòria, hui solament hi ha en funcionament un 44% de la potència adjudicada. I de les quinze zones aptes per a albergar parcs eòlics en què es va dividir el territori de la Comunitat Valenciana, únicament en nou d’elles, les zones 1, 2, 3, 6, 7, 8, 10, 11 i 12, s’ha aconseguit explotar en general, parcialment, el recurs energètic disponible, quedant pendents, per tant, les zones 4, 5, 9, 13, 14 i 15.

D’acord amb la resolució de 25 de febrer de 2003, del conseller d’Indústria, Comerç i Energia, sobre convocatòria per al desenvolupament i execució del pla eòlic de la Comunitat Valenciana, el termini màxim per a l’acabament de l’execució de la totalitat dels parcs eòlics i actuacions industrials i tecnològiques associades i de generació d’ocupació, disposades en els plans energètics, era de 31 de desembre de 2007. Aquesta previsió, com ja poden suposar, no s’ha complit.

I ara vaig a intentar incidir en aquelles zones on no s’ha finalitzat el pla, el pla eòlic, que són la zona 4, 5, 9, 13, 14 i 15.

En la zona 4, i vaig a dir-los més o menys els termes a què correspon, que són: Albocàsser, Alcalà de Xivert, Benassal, Canet lo Roig, Catí, Cervera del Maestrat, les Coves de Vinromà, Morella, Salzadella, Sant Mateu, Santa Magdalena de Polpís, Tírig i Xert. Es van adjudicar 166 megawatts per a construir quatre parcs eòlics. El pla va ser aprovat provisionalment en 2006; però la posterior -i hem de dir que molt posterior, concretament en 2012- declaració d’impacte ambiental desfavorable, emesa per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, és l’últim tràmit que s’ha realitzat. Com vostés ja poden saber, al no tenir la declaració d’impacte ambiental aprovada, no era viable tirar endavant el parc eòlic en aquella zona.

En la zona 5: Aranyel, Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Borriol, Cirat, Culla, la Pobla Tornesa, Montant, Montanejos, Sant Joan de Moró, la Serra d’en Galceran, Serratella, la Torre d’en Besora, Torre-Xiva, les Useres, la Vall d’Alba, Vilafamés, Vilar de Canes, Vistabella del Maestrat i Xodos. Es van adjudicar 182,4 megawatts per a construir sis parcs eòlics. El pla va ser aprovat provisionalment en 2006. Però, dels sis parcs inclosos en aquesta zona, tres encara estan pendents de la declaració d’impacte ambiental, per part de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural; i tres estan pendents de resolució. S’han de dictar les sol·licituds de desistiment per part de la nostra conselleria. He de dir que el desistiment va ser a proposta del mateix promotor.

Zona 9: Benaixeve, Bunyol, Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Xelva, Xera, Xiva, Domenyo, Fuenterrobles, Xestalgar, Loriguilla, Requena, Setaigües, Sinarques, Sot de Xera i Utiel. Es van adjudicar 302,75 megawatts en una primera fase. Però, després, es va autoritzar la transmissió de 284,75 megawatts. Dels onze parcs previstos en aquesta zona, les sol·licituds d’autorització administrativa…, quatre d’ells no varen ser aprovades i cal resoldre-les; mentre que la resta de parcs eòlics van ser caducades a sol·licitud del mateix promotor en 2013. A més a més, cap dels expedients administratius de línies i subestacions associats a l’evacuació estan resolts, si bé s’entén han perdut el seu objecte, després dels pronunciaments esmentats per als parcs.

En la zona 13: Banyeres, Beneixama, Bocairent, Camp de Mirra, Canyada, Fontanars, Moixent, Ontinyent, Vallada i Villena. Es van adjudicar 157,5 megawatts per a construir cinc parcs eòlics, un dels quals, el del Morrón, va obtenir autorització administrativa prèvia pel, aleshores, director general d’energia; però el promotor no ha dut a terme cap acció.

Quant a la resta d’expedients administratius, no han sigut executats en el termini de díhuit mesos que va establir l’aprovació del pla energètic, per la qual cosa es podrien caducar els expedients per iniciativa de l’interessat.

Per tant, seguim amb expedients pendents de tramitació. En aquest cas, pot procedir-se ja a resoldre’s, prèvia audiència de l’interessat, per caducitat o desistiment del promotor, que és Eòlica de Llevant, SL.

Zona 14: Almudaina, Balones, Benillup, Benimassot, Castalla, Castell de Castells, Fageca, Famorca, Gorga, Millena, Onil, Penàguila, Planes, Relleu, Tibi, Tollos, Torre de les Maçanes, Vall d’Alcalà, la Vall de Laguar, Vall d’Ebo i Xixona. Es van adjudicar 96 megawatts per a construir tres parcs eòlics.

Quant als expedients administratius, està pendent de resoldre’s el primer pas, que és preceptiu, segons el pla eòlic, que és l’aprovació provisional del pla especial de la zona, competència del conseller competent en matèria d’energia, ni tampoc que el promotor haja presentat recurs contra el silenci administratiu que opera en aquest tipus de sol·licituds. Per tant, atenent l’obligació que aquesta conselleria ha de dictar l’aprovació provisional del pla especial de la zona 14…, llevat que el promotor sol·licitara el desistiment d’estos.

I, per últim, la zona 15: Agost, Alcoi, Banyeres, Biar, Hondón de las Nieves, Hondón de los Frailes, Monforte, Monòver, Novelda, Onil, Oriola, Petrer, el Pinós, la Romana i Sax. Es van adjudicar 218 megawatts per a construir sis parcs eòlics.

Quant als expedients administratius, està pendent de resoldre’s el primer pas, que és preceptiu, segons el pla eòlic, que és l’aprovació provisional. És a dir, és idèntic a allò que passa en la zona 14; per tant, podem dir el mateix d’esta zona, la 15.

Per tant, resumint, d’una banda, molts expedients han estat afectats per declaracions d’impacte ambiental desfavorables, com és el cas de la zona 4. D’altra banda, alguns expedients tenen pendents alguns tràmits, com en la zona 5, que no s’ha emés declaració d’impacte ambiental; la zona 9, en què no s’ha resolt l’expedient de línies i subestacions associades a l’evacuació de l’energia; la zona 13, que està encara, des de 2011 i posteriors pròrrogues, esperant que el promotor presente el projecte; i, per finalitzar, les zones 14 i 15, en les quals, després de la informació pública, està pendent de resolució.

Quant a la segona convocatòria, no s’ha dut a terme res en les zones afectades, les zones 1, 2 i 3, ja que cap dels dos promotors que van guanyar el concurs va arribar a presentar sol·licituds perquè la direcció general d’avaluació ambiental, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, va emetre un informe en el qual, bàsicament, es va concloure que aquesta zona no admet potència addicional.

Com es veu, tenim diversitat de causes per les quals aquestos expedients s’han estancat. Però, sobretot, crida l’atenció la criticable planificació, quant a la situació en les zones previstes, ja que algunes han tingut la declaració d’impacte ambiental desfavorable per voler instal·lar-se en zones protegides.

Una altra qüestió a assenyalar, en relació a la planificació del pla, és la limitació de potències per a cada parc. Les comunitats autònomes no poden autoritzar instal·lacions de producció d’energia elèctrica d’una potència superior als 50 megawatts. En aquest cas, l’autorització administrativa es materialitza per l’administració de l’estat, a través de la direcció general de política energètica.

Es posa de manifest la fragmentació d’un parc gran en uns altres més xicotets, amb l’objectiu de no superar els 50 megawatts de potència, perquè les empreses que els gestionen pogueren cobrar per ells primes de règim especial de producció d’energies renovables.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s