Un pla públic de gestió i protecció per a les Xopades del riu Frainos

El riu Frainos naix a la Serra d’Aitana, passa pels pobles d’Alcoleja, Penàguila i Benilloba i desemboca al riu Serpis al nord de Cocentaina (comarques el Comtat i l’Alcoià, Alacant). En els últims mesos l’ecosistema de les Xopades del riu Frainos ha sigut objecte d’una brutal acció de tala i mutilació, fins hui únicament al terme municipal de Benilloba. Han desaparegut arbres com àlber blanc, avet, codonyer, perera, pomera, om, pi, salze i xop. Res queda de les desenes d’espècies diferents d’arbustos ara arrasades i només veig arbres morts apilats de qualsevol manera, enormes muntons de branques i riberes desfetes per les màquines.

També pel riu Frainos al seu pas per Benilloba una empresa productora d’electricitat (possiblement Iberdrola?) ha talat la vegetació, quasi arran de terra, baix de les seues línies de tensió sense aparentment distingir l’equilibri entre la protecció enfront d’incendis i la salvaguarda del medi ambient. En les fotos es veuen piles de troncs amuntonats al costat d’un barranc o tirats en el mateix riu.

El xop es continua considerant hui dia un arbre de producció, igual que en l’Edat mitjana, i algú de l’empresa fustera em va assegurar que 15€ és el màxim que es podia aspirar a cobrar per xop. Una veïna va dient que els xops no li deixaven plantar tomaques a l’estiu.

No sé si tant propietaris com empreses disposaven de permisos i autoritzacions administratives (de Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Conselleria de Medi Ambient, Ajuntament de Benilloba, etc.). ¿Algú els ha exigit garanties per a restituir l’entorn per “la possible incidència ecològica desfavorable” de la Llei d’Aigües? Tampoc sé si tots han pagat el cànon d’utilització de béns del domini públic hidràulic (tallar un xop costa per arbre 1,35€-44,70€, un pi, 21,12€ i una noguera, 124 €).

El que sí que tinc clar és que cap de les ments darrere d’aquesta catàstrofe mediambiental ha sabut aplicar criteris moderns de gestió forestal sostenible. El mateix Ajuntament de Benilloba va negar tindre competència en la matèria i no va saber usar el seu poder, com a Administració Pública que és, per a salvar aquestes Xopades del Frainos, aconseguir ajuda per als propietaris, assessorament d’experts o subvencions de la Diputació d’Alacant, la Conselleria de Medi Ambient o el Ministeri de Medi Ambient i Medi rural i Marí. Possiblement els pobles de muntanya no tinguen capacitat per a reaccionar i actuar davant deplorables actuacions com aquesta. Som els oblidats en el declivi rual que lluitem per que els nostres xicotets pobles no desapareguen enfrontats a l’apogeu de ciutats i costa.

Del blog Una herrero de Benilloba

Escrit dirigit a:

Ajuntaments d’Alcoleja, Benilloba, Cocentaina i Penàguila; Diputació d’Alacant; Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana; Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ); y Ministeri de Transició Ecològica, Govern d’Espanya: ¿Quan posareu en marxa un pla de protecció i gestió de les Xopades del riu Frainos?

Vídeos grabados en la ribera del Frainos antes de la devastación actual: Ribera del riu Frainos aigua 1