Joint management of the Frainos riverbanks to integrate different needs and conservation. English version below.
Una gestión conjunta de las riberas del Frainos para integrar diferentes necesidades y su conversación. Versión en castellano abajo.
Benilloba, 24 juliol 2019
Una gestió conjunta de les riberes del Frainos per a integrar diferents necessitats i la seua conversa
Rentonar i Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat, dues associacions mediambientals de l’Alacantí i el Comtat, continuen les seues accions per un pla públic de protecció de la ribera del riu Frainos després de les caduques i perilloses obres realitzades per empreses elèctriques, fusteres i particulars a Benilloba (Alacant). Una investigadora holandesa es fa ressò d’aquesta situació i ha triat La Ribera del Frainos com el seu projecte, part de la formació EdX sobre lideratge paisatgista, desenvolupada per Wageningen University&Research dels Països Baixos i Global Landscape Forum (GLF).
A principis de 2019 les associacions “Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat” (CEEC) i “Rentonar, en defensa del Patrimoni Natural i Cultural” van iniciar una sèrie d’accions per a denunciar la tala de vegetació, els moviments de terra i l’abandó massiu de residus en les riberes del riu Frainos, terme de Benilloba, a la primavera de 2017 i des de finals de 2018 fins hui mateix.
Les associacions han presentat conjuntament escrits de denúncia i accés a l’expedient la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) i Iberdrola, amb còpia als Ajuntaments d’Alcoleja, Benilloba, Cocentaina i Penàguila; Ministeri per a la Transició Ecològica del Govern d’Espanya; i la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana. A més, a aquestes Administracions Públiques se’ls ha proposat la creació d’un “pla de recuperació, gestió i protecció, públic, racional i sostenible de la Ribera del Frainos”. Iberdrola ha enviat una resposta en la qual es limita a afirmar que “els treballs efectuats per aquesta Empresa distribuïdora van comptar amb totes les autoritzacions necessàries per a això i es van fer amb estricte compliment de la legalitat vigent” sense aportar cap prova. Respecte a la denúncia de construir un camí en zona de servitud del riu sense cap autorització l’escrit refereix “es va haver de condicionar un camí ja existent” que ningú coneixia en tot Benilloba.
Cap dels quatre ajuntaments ha contestat als escrits de les associacions, tampoc la Conselleria de Medi Ambient mentre que el Ministeri nega tindre competència i els ha remés a la CHJ. Ha arribat una resposta per escrit de “El comissari d’aigües” de la CHJ en la qual comunica que en la “Àrea de Gestió Ambiental” hi ha dos expedients sancionadors “per tala d’arbratge en domini públic hidràulic i depòsit de restes en llit” en terme de Benilloba on els suposats responsables serien persones físiques. L’ordre d’aprofitament forestal aplicable establia que els propietaris de les parcel•les tenien la responsabilitat d’eliminar les restes de la tala abans del 2 de juny i passades tres setmanes encara es poden veure piles d’arbres i branques amuntegades al costat del riu o fins i tot en el mateix llit. L’obligació d’eliminar les restes depositades té la complicació afegida que estem en plena fase de creixement vegetal i a més estan prohibides les cremes per l’elevadíssim risc d’incendi. A hores d’ara de l’estiu el cabal del Frainos ja és molt escàs i encara així se senten motors que bomben aigua del riu per a regar les seues tomaqueres, un altre exemple de benefici privat egoista enfront de l’interés comú.
Malgrat la deficient resposta de les autoritats, els membres de les associacions CEEC i Rentonar no han deixat d’actuar enfront de l’abandó i la degradació del riu Frainos i les seues ribes, a través de notes de premsa, gestions amb responsables públics, activitat en xarxes socials o la recollida de signatures a change.org. Des de la CEEC i Rentonar estem orgullosos que T.A.G. Prisse, una investigadora dels Països Baixos, s’haja fet eco d’aquesta batalla per la protecció de la Ribera del Frainos. Així, la investigadora i advocada ha presentat un projecte anomenat Lideratge en paisatge-La Ribera del Frainos, en el context del curs sobre lideratge paisatgista EdX, desenvolupat per Wageningen University&Research dels Països Baixos i Global Landscape Forum (GLF).
GLF és una plataforma mundial de coneixement sobre usos integrats del sòl, dirigit a aconseguir “Objectius de desenvolupament sostenible” l’enfocament holístic del qual busca crear paisatges sostenibles que siguen productius, pròspers, equitatius i resilientes. Aquest fòrum està relacionat entre altres amb ONU Medi Ambient y CIFOR, una institució científica que investiga els desafiaments majors en gestió forestal i paisatgística.
La qüestió principal que analitza el projecte EdX Lideratge en paisatge-La Ribera del Frainos és la desaparició de la gestió comunal tradicional del riu i les seues ribes, l’antiga comunitat de regants. “L’aturada en la governança ha portat a una menor producció, el posterior abandó de les hortes a les ribes del riu i ha permés que gent, institucions o empreses menys atentes hagen talat els arbres, hagen bloquejat el llit i hagen permés i/o causat la destrucció de l’ecosistema. Per al pas d’ego-sistema a eco-sistema així com la garantia que no hi haurà més tales d’arbratge i que el riu recuperarà la seua anterior bellesa i funcionalitat es requereix un pla integrador, amb suports amplis i on totes les parts interessades es beneficien”.
La investigadora presenta un model sobre com retornar a la comunitat la responsabilitat de gestionar sistemes fluvials i alhora integrar diferents necessitats. Amb independència de la declaració oficial de paisatge protegit, el model de lideratge del paisatge cooperatiu descrit constitueix una via per a portar avant una protecció de facto que part de la següent visió: les parcel•les d’horta abandonades passen a ser horts comunitaris, es tornen a plantar arbres, s’ha frenat l’erosió, un preciós passeig i una piscina a l’aire lliure atrauen visitants i creen llocs d’ocupació locals. L’electricitat que produeix la turbina hidroelèctrica en la cascada del Molí del Salt cobriria els costos de manteniment. A més les noves generacions creixerien veient com la conservació de la naturalesa és peça clau del benestar econòmic i social.
Entre les parts a beneficiar-se el projecte inclou als veïns de Benilloba i el seu Ajuntament, els propietaris de les hortes, agricultors i caçadors, els titulars de les línies d’electricitat, la Conselleria i la CHJ, les associacions per la protecció del patrimoni, així com col•legis i empreses relacionades amb el turisme.
Entre les possibles idees a estudiar a través d’un pla de participació i apoderament dels principals interessats:
- Un pla integral de protecció i restauració de la ribera del riu.
- Impuls i delegació de la protecció a un grup de gestió de la ribera fluvial amb representants de totes les parts interessades, que seria responsable de la gestió integral de les riberes, incloses parcel•les de línies elèctriques, hortes, sendes o el Molí del Salt.
- Donació o compravenda de les parcel•les d’horta entre propietaris i comunitat, i posteriorment aquestes parcel•les podrien convertir-se en un hort comunitari amb apicultura i parcel•les escolars.
- Arbres per a replantar i restauració de les ribes del riu i els camins amb ajuda dels campaments de restauració d’ecosistemes.
- Instal•lació d’un xicotet generador modern per a l’electricitat de reserva del poble i, si és possible, es podria realitzar una piscina a l’aire lliure en la cascada que podria atraure la gent i generar ingressos.
- Part de les riberes fluvials podrien convertir-se en un espai dedicat a la cria d’animals i vegetació realitzada per a aquest propòsit.
- L’espai sota les línies elèctriques seria mantinguda pel grup de gestió de la ribera i possiblement utilitzada per a un viver de plantes/arbres o com a parcel•les d’hortalisses addicionals, sempre que es mantinguen dins de l’altura màxima regulada.
- El pla de protecció de les riberes fluvials serà adoptat pel govern autonòmic per a qualificar al Frainos com a àrea de protecció natural.
El projecte Landscape Leadership – Frainos Riverbanks / Liderazgo en paisaje – La Ribera del Frainos de la investigadora T.A.G. Prisse aborda tant necessitats com desafiaments, la gestió dels possibles conflictes cap a l’acció col•laborativa, les possibles solucions i les innovacions necessàries. L’objectiu principal és convertir la Ribera del riu Frainos en un exemple d’integració de necessitats, generació d’ingressos i llocs de treball, conservació i gestió comunitària de l’aigua i del paisatge al llarg del riu Frainos.
Informació:
mercedescamps@me.com
+34649299609
tprisse@gmail.com
Benilloba, July 24th, 2019
Joint management of the Frainos riverbanks to integrate different needs and conservation
Rentonar and Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat, two environmental associations of l’Alacantí and Comtat, continue their actions for a public plan to protect the banks of the river Frainos after the damaging works carried out by electrical companies, loggers and private individuals in Benilloba (Alacant). A Dutch researcher echoes this situation and has chosen the Frainos Riverbanks for her project as part of the EdX course on Landscape Leadership developed by Wageningen University & Research of the Netherlands and the Global Landscape Forum (GLF).
At the beginning of 2019 the associations “Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat” (CEEC) and “Rentonar, in defense of the Natural and Cultural Heritage” initiated a series of actions to denounce the felling of vegetation, earth movements and abandonment of massive waste on the banks of the river Frainos, municipality of Benilloba, in spring of 2017 and from the end of 2018 until today.
The associations have jointly presented letters of complaint and file access requests to the Confederació Hidrográfica del Xúquer (CHJ), a public body responsible for managing riverbanks, and Iberdrola, with a copy to City Councils of Alcoleja, Benilloba, Cocentaina and Penàguila; Ministry for the Ecological Transition of the Government of Spain; and the Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic and Desenvolupament Rural of the Generalitat Valenciana, the Valencian Ministry for Agriculture and the Environment. In addition, a proposal for the creation of a “plan for recovery, management and protection, public, rational and sustainable of the Ribera del Frainos” has also been sent to these public bodies. Iberdrola has sent a response in which it merely states that “the work carried out by this distribution company had all the necessary authorizations to do so and was done in strict compliance with current legislation” without providing any evidence. Regarding the complaint about making a road in the area of easement of the river without any authorization, the letter refers to “an existing road had to be prepared” that nobody in all of Benilloba knew about.
None of the four municipalities has answered the associations’ writings, nor the Conselleria de Medi Ambient, while the Ministry denies having jurisdiction and has referred them to the CHJ. They have received a written response from The Water Commissioner of the CHJ in which he/she reports that in the “Environmental Management Area” there are two disciplinary proceedings “for felling of trees in the public hydraulic domain and deposit of remains in the riverbed” in the municipality of Benilloba, the alleged responsibility of private individuals. The order of forest use applicable here established that the owners of the plots had the responsibility to eliminate the remains of the felling before June 2 and after three weeks one can still see piles of trees and branches piled up next to the river or even in the same channel. The obligation to eliminate the deposited remains has the added complication that plants are in full growth phase and burning of forest and agricultural waste is also prohibited due to the extremely high risk of fire. At this point of summer, the flow of the Frainos is already very scarce, and even then one can hear engines that pump water from the river to water their tomato plants, another example of selfish private benefit over common interest.
Despite the rather inconclusive response from the authorities, members of the CEEC and Rentonar associations have not stopped acting in the face of the abandonment and degradation of the River Frainos and its shores, through press releases, negotiations with public officials, activity in social networks or the collection of signatures at change.org. At CEEC and Rentonar we are proud that T.A.G. Prisse, a researcher from the Netherlands, has echoed this battle for the protection of the Frainos riverbanks. Thus, the researcher and lawyer has presented a project called Landscape Leadership – Frainos Riverbanks, in the context of the EdX landscape leadership course, developed by Wageningen University & Research in the Netherlands and Global Landscape Forum (GLF).
GLF is a global knowledge-led platform on integrated land use, aimed at achieving “Sustainable Development Goals” whose holistic approach seeks to create sustainable landscapes that are productive, prosperous, equitable and resilient. This forum is related to CIFOR, a scientific institution that investigates major challenges in forestry and landscape management, and UN Environment, among others.
The main issue analyzed by the EdX Landscape Leadership-Frainos Riverbanks project is the disappearance of the traditional community management of the waterway and riverbanks, the former community of irrigators. “The resulting governance hiatus has led to less production and subsequent abandonment of the vegetable plots on the riverbanks and allowed less caring people, institutions and/or companies to cut trees, block the waterway and destroy or let deteriorate the ecosystem. To move from ego-system to eco-system, to ensure no more tree felling takes place and the river is restored in its former beauty and functionality, an integrative, broadly supported plan in which all stakeholders see benefit is needed.”
The researcher presents a model for bringing the responsibility of managing freshwater systems back to the community while integrating different needs:. Without being dependent on official declaration as natural protection area, the collaborative leadership model described would be a way to realise de facto protection as part of the following vision: The abandoned vegetable plots become communal vegetable gardens, trees are replanted, vegetation is jointly managed with users such as Iberdrola, erosion has been halted, a beautiful walkway and open air pool will attract visitors and create local employment. Maintenance costs are partly covered by a new hydroelectric turbine in the Molí del Salt waterfall. New generations would grow up understanding how nature conservation is key for economic and social wellbeing.
Among the benefitting parties the project includes the residents of Benilloba and its City Council, the owners of the vegetable gardens, the farmers and hunters, the owners of the power lines, the Conselleria and the CHJ, local associations for nature conservation, as well as such as schools and businesses related to tourism.
Among the possible ideas to study via the participation and empowerment plan of the main stakeholders:
- A comprehensive riverbank protection and restoration plan.
- Installation and delegation of protection to a Riverbanks management Group with representatives of all stakeholders, responsible for the integral management of the riverbanks including the power lines plots, vegetable plots, paths and the Molí del Salt.
- Donation or sale of the vegetable plots by the owners to the community, after which these vegetable plots could be turned into a communal vegetable garden with beekeeping and school plots.
- Trees to be replanted and the riverbanks and paths restored with the help of ecosystem restoration camps.
- A small modern generator for back-up power of the village could be installed and, if possible, an outdoor pool could be realized at the waterfall which could attract people and generate some income.
- Parts of the riverbanks could be turned into dedicated breeding space for animals and vegetation realised for this purpose.
- The land below the power lines would be maintained by the riverbanks management group and possibly used for a plant/tree nursery or as additional vegetable plots, as long as plants stay within regulated height maximum.
- The riverbanks protection plan to be adopted by the Regional Government so as to qualify Frainos as natural protection area.
The Landscape Leadership project – Frainos Riverbanks / Landscape Leadership – La Ribera del Frainos by researcher T.A.G. Prisse addresses both needs and challenges, the management of possible conflicts towards collaborative action, possible solutions and the necessary innovations. The main objective is to convert the Frainos Riverbanks into an example of integrating different needs, generating income and employment, conservation and community management of water and landscape along the river Frainos.
Further information:
mercedescamps@me.com
+34649299609
tprisse@gmail.com
Benilloba, 24 julio 2019
Una gestión conjunta de las riberas del Frainos para integrar diferentes necesidades y su conversación
Rentonar y Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat, dos asociaciones medioambientales de l’Alacantí y el Comtat, continúan sus acciones por un plan público de protección de la ribera del río Frainos tras las caducas y peligrosas obras realizadas por empresas eléctricas, madereras y particulares en Benilloba (Alacant). Una investigadora holandesa se hace eco de esta situación y ha elegido La Ribera del Frainos como su proyecto, parte de la formación EdX sobre liderazgo paisajista, desarrollada por Wageningen University&Research de los Países Bajos y Global Landscape Forum (GLF).
A principios de 2019 las asociaciones “Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat” (CEEC) y “Rentonar, en defensa del Patrimoni Natural i Cultural” iniciaron una serie de acciones para denunciar la tala de vegetación, los movimientos de tierra y el abandono masivo de residuos en las riberas del río Frainos, término de Benilloba, en primavera de 2017 y desde finales de 2018 hasta hoy mismo.
Las asociaciones han presentado conjuntamente escritos de denuncia y acceso al expediente la Confederació Hidrográfica del Xúquer (CHJ) e Iberdrola, con copia a Ayuntamientos de Alcoleja, Benilloba, Cocentaina y Penàguila; Ministerio para la Transición Ecológica del Gobierno de España; y la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana. Además, a estas Administraciones Públicas se les ha propuesto la creación de un “plan de recuperación, gestión y protección, público, racional y sostenible de la Ribera del Frainos”. Iberdrola ha enviado una respuesta en la que se limita a afirmar que “los trabajos efectuados por esta Empresa distribuidora contaron con todas las autorizaciones necesarias para ello y se hicieron con estricto cumplimiento de la legalidad vigente” sin aportar ninguna prueba. Respecto a la denuncia de construir un camino en zona de servidumbre del río sin autorización alguna el escrito refiere “se tuvo que acondicionar un camino ya existente” que nadie conocía en todo Benilloba.
Ninguno de los cuatro ayuntamientos ha contestado a los escritos de las asociaciones, tampoco la Conselleria de Medi Ambient mientras que el Ministerio niega tener competencia y les ha remitido a la CHJ. Ha llegado una respuesta por escrito de “El comisario de aguas” de la CHJ en la que comunica que en el “Área de Gestión Ambiental” hay dos expedientes sancionadores “por tala de arbolado en dominio público hidráulico y depósito de restos en cauce” en término de Benilloba cuyos supuestos responsables serían personas físicas. La orden de aprovechamiento forestal aplicable establecía que los propietarios de las parcelas tenían la responsabilidad de eliminar los restos de la tala antes del 2 de junio y pasadas tres semanas aún se pueden ver pilas de árboles y ramas amontonadas junto al río o incluso en el mismo cauce. La obligación de eliminar los restos depositados tiene la complicación añadida de que estamos en plena fase de crecimiento vegetal y además están prohibidas las quemas por el elevadísimo riesgo de incendio. A estas alturas del verano el caudal del Frainos ya es muy escaso y aún así se oyen motores que bombean agua del río para regar sus tomateras, otro ejemplo de beneficio privado egoísta frente al interés común.
A pesar de la deficiente respuesta de las autoridades, los miembros de las asociaciones CEEC y Rentonar no han dejado de actuar frente al abandono y la degradación del río Frainos y sus orillas, a través de notas de prensa, gestiones con responsables públicos, actividad en redes sociales o la recogida de firmas en change.org. Desde la CEEC y Rentonar estamos orgullosos de que T.A.G. Prisse, una investigadora de los Países Bajos, se haya hecho eco de esta batalla por la protección de la Ribera del Frainos. Así, la investigadora y abogada ha presentado un proyecto llamado Liderazgo en paisaje-La Ribera del Frainos, en el contexto del curso sobre liderazgo paisajista EdX, desarrollado por Wageningen University&Research de los Países Bajos y Global Landscape Forum (GLF).
GLF es una plataforma mundial de conocimiento sobre usos integrados del suelo, dirigido a alcanzar “Objetivos de desarrollo sostenible” cuyo enfoque holístico busca crear paisajes sostenibles que sean productivos, prósperos, equitativos y resilientes. Dicho foro está relacionado entre otros con ONU Medio Ambiente y CIFOR, una institución científica que investiga los desafíos mayores en gestión forestal y paisajística.
La cuestión principal que analiza el proyecto EdX Landscape Leadership-Frainos Riverbanks es la desaparición de la gestión comunal tradicional del río y sus orillas, la antigua comunidad de regantes. “El parón en la gobernanza ha llevado a una menor producción, el posterior abandono de las huertas a las orillas del río y ha permitido que gente, instituciones o empresas menos atentas hayan talado los árboles, hayan bloqueado el cauce y hayan permitido y/o causado la destrucción del ecosistema. Para el paso de ego-sistema a eco-sistema así como la garantía de que no habrá más talas de arbolado y de que el río recuperará su anterior belleza y funcionalidad se requiere un plan integrador, con apoyos amplios y donde todas las partes interesadas se beneficien”.
La investigadora presenta un modelo sobre cómo devolver a la comunidad la responsabilidad de gestionar sistemas fluviales y a la vez integrar diferentes necesidades. Con independencia de la declaración oficial de paisaje protegido, el modelo de liderazgo del paisaje cooperativo descrito constituye una vía para llevar a cab una protección de facto que parte de la siguiente visión: las parcelas de huerta abandonadas pasan a ser huertos comunitarios, se vuelven a plantar árboles, se ha frenado la erosión, un precioso paseo y una piscina al aire libre atraen a visitantes y crean puestos de empleo locales. La electricidad que produce la turbina hidroeléctrica en la cascada del Molí del Salt cubriría los costes de mantenimiento. Además las nuevas generaciones crecerían viendo cómo la conservación de la naturaleza es pieza clave del bienestar económico y social.
Entre las partes a beneficiarse el proyecto incluye a los vecinos de Benilloba y su Ayuntamiento, los propietarios de las huertas, agricultores y cazadores, los titulares de las líneas de electricidad, la Conselleria y la CHJ, las asociaciones por la protección del patrimonio, así como colegios y empresas relacionadas con el turismo.
Entre las posibles ideas a estudiar a través de un plan de participación y apoderamiento de los principales interesados:
- Un plan integral de protección y restauración de la ribera del río.
- Impulso y delegación de la protección a un grupo de gestión de la ribera fluvial con representantes de todas las partes interesadas, que sería responsable de la gestión integral de las riberas, incluidas parcelas de líneas eléctricas, huertas, sendas o el Molí del Salt.
- Donación o compraventa de las parcelas de hortalizas entre propietarios y comunidad, y posteriormente estas parcelas podrían convertirse en un huerto comunitario con apicultura y parcelas escolares.
- Árboles para replantar y restauración de las orillas del río y los caminos con ayuda de los campamentos de restauración de ecosistemas.
- Instalación de un pequeño generador moderno para la electricidad de reserva del pueblo y, si es posible, se podría realizar una piscina al aire libre en la cascada que podría atraer a la gente y generar ingresos.
- Parte de las riberas fluviales podrían convertirse en un espacio dedicado a la cría de animales y vegetación realizada para este propósito.
- El espacio bajo las líneas eléctricas sería mantenida por el grupo de gestión de la ribera y posiblemente utilizada para un vivero de plantas/árboles o como parcelas de hortalizas adicionales, siempre que se mantengan dentro de la altura máxima regulada.
- El plan de protección de las riberas fluviales será adoptado por el gobierno autonómico para calificar al Frainos como área de protección natural.
El proyecto Landscape Leadership – Frainos Riverbanks / Liderazgo en paisaje – La Ribera del Frainos de la investigadora T.A.G. Prisse aborda tanto necesidades como desafíos, la gestión de los posibles conflictos hacia la acción colaborativa, las posibles soluciones y las innovaciones necesarias. El objetivo principal es convertir la Ribera del río Frainos en un ejemplo de integración de necesidades, generación de ingresos y puestos de trabajo, conservación y gestión comunitaria del agua y del paisaje a lo largo del río Frainos.
Información:
mercedescamps@me.com
+34649299609
tprisse@gmail.com